El 1986 cinc joves de Calonge i un de Cala d’Or varen decidir plegar-se per ballar; ells eren: Maria Adrover i n’Apol·lònia Adrover de s’Alzina, na Maria Adrover des Camp de’n Ventura, en Miquel Barceló Muda, n’Aina Binimelis de can Pep Ferrer, en Jaume Julià Frare i poc després s’incorporà na Bàrbara Adrover de can Pinya. Un bon grapat de jovanea calongina amb ganes de passar-s’ho bé i aprendre. Això d’aprendre ho cercaren per Santanyí, va venir un component d’Ordi Broix, en Tomàs, que els va ensenyar una sèrie de balls composts. Quan en Tomàs va trobar que els ho havia ensenyat tot, l’agrupació va estar un any sense cap mestre. Mentrestant a l’abril de 1987 feren la primera actuació damunt la plaça. Les jovenetes es compraren faldes per anar a ballar. Unes faldes ben colorides, llargues i estufades, però que de res es pareixien a les de pagès que havien emprat les seves padrines i repadrines. Aquella ballada es recorda encara com un dia important per l’agrupació car la il·lusió dels primers balls de mostra sempre han estirat la pell i els nervis a qualsevol ballador. Aquell mateix any varen tenir convidats, pensant amb la possibilitat d’ampliar l’agrupació. Anaven a ballar, de vegades, na Margalida Adrover de cas Senyor, que ballava algunes vegades l’oferta dins l’església; na Maria Magdalena Estelrich des Bar Nou o n’Antònia de Manacor.
En Jaume Julià Frare va ballar devers dos anys amb el Grup Airós de Portocolom i va aprendre alguns balls més. Es Majoral ballaven en els hotels, primerament anaven a dos hotels d’allà i després també varen començar a ballar a l’Hotel Tucan de Cala d’Or.
En Jaume, a través de les balladores del Grup Airós, va conèixer a en Toni Adrover Lluent de s’Estol des Gerricó de Felanitx a un sopar. En Jaume brevetjava que si havien de ballar devuit balls per Sant Miquel a Calonge i que els ferien tot i no tenir professor des de feia alguns anys. Aleshores en Toni Adrover Lluent cercava pobles on poder ensenyar a ballar i quant
va saber que a Calonge faltava mestre, tot d’una s’hi va avenir.
El mateix temps l’agrupació començava a agafar força i començaren a anar pels hotels amb el nom de “Brotet d’ametller” – tothom els deia “Flor d’ametller” o “Brotet de Taronger”- i es feren vestits; alguns el duien de mudar i d’altres de feina. La diferència no era molta i els precedents de les agrupacions folklòriques de principi de segle no eren un bon exemple, propi dels “Bailes a la manera del país”.
Durant aquestes primeres actuacions als hotels de Cala d’Or hi va haver alguna incorporació. N’Ana Monge, que vivia a Cala d’Or però venia d’Aragó, ballava les jotes aragoneses; va incorporar-se el 1991 quan na Maria Adrover des Camp den Ventura esperava un infant i no podia ballar. Tot i els temors de no poder-ne aprendre, llavors va resultar que els punts i ritme de les jotes aragoneses serviren pel ball de pagès i prest es va incorporar amb els grans. Fins i tot va fer de comodí; va haver de vestir-se d’home en algunes ocasions per poder quadrar les parelles de balladors. Un anys després varen animar a na Margalida Adrover des Forn i al seu encara només promès Antoni Matas de Porreres.
A finals de 1989 Es Majoral ja era un fet. L’associació Cultural Es Majoral naixia amb l’esperit de fomentar les activitats culturals i la construcció d’un poble socialment saludable. A més a més Es Majoral ret homenatge i memòria a Miquel Jaume Adrover i Bennàsser, majoral de possessió i personatge il·lustre del poble.
L’Agrupació de ball Es Majoral va anar eixamplant-se i fent activitats diverses. El 1991 va cedir vestimenta tradicional per una mostra que es va celebrar a “Boutique 21” de gran impacte visual i d’interès turístic.
La nova saba i l’arrelament de “la mata de jonc” sempre és important per la perduració d’una il·lusió o de qualsevol cosa. En el cas del ball a Calonge això no ha estat difícil. Calonge sempre ha tengut una cantera excel·lent de bons balladors. Un grupet de jovençans i jovençanes s’incorporaren a Es Majoral l’estiu de 1994: na Llucia Adrover i en Tomeu Adrover de can Baltasar, Francesc Adrover des Forn, na Maria Adrover de sa Marina, en Miquel Adrover Marinons, n’Aina Maria Capó Company, n’Aina Julià de cas Fusters, n’Antònia Vallbona de can Puig.
La següent gran incorporació fou el 1998, cinc anys després ja hi havia qualitat i quantitat, a més a més de molta ballera. Les actuacions als hotels proliferaren i era necessari un bon grup de balladors i balladores per fer una actuació lluïda. Els nous c o m p o n e n t foren: Catalina Artigues de can Masseta, en Miquel Rigo i n’Alfons Serrano des Camp den Ventura, na Maria Vadell de can Rebeu, en Pau Vadell de sa Punta Grossa i na Magdalena Vich de cas Fideuer.
Els darrers anys no han estat sopes! Tampoc no ha tengut aturatai. Hi ha hagut noves incorporacions de novella il·lusió i esperit escènic –que és el que cal perquè un projecte continuï
endavant-. Uns mesos abans d’aquest aniversari s’han unit: Paula Estrada, na Miquela Rigo de s’era, en Damià Pons de can Pinya, na Paula Vallbona de can Roca i en Julià Vidal.
